La petjada de carboni de la valorització energètica és clarament inferior a l’associada a l’eliminació en abocadors. Així ho manifesta G-Advisory, firma d’assessorament independent del Grup Garrigues, en un informe encarregat per Aeversu, l’Associació d’Empreses de Valorització Energètica de Residus Urbans, sobre l’impacte ambiental de la valorització energètica a Espanya i Andorra, en comparació amb el dipòsit en abocadors.

La petjada de carboni mesura la totalitat de GEH emesos per efecte directe o indirecte amb la finalitat de determinar la seva contribució al canvi climàtic, i s’expressa en tones de CO₂ equivalents (tCO₂e). En el cas de la gestió de residus urbans, principal sistema a Espanya el destí del qual continua sent l’abocador, representa el 4 % de les emissions de GEH (Gasos d’Efecte Hivernacle).

Després de l’anàlisi duta a terme per G-Advisory, es demostra que els abocadors emeten 772 kg CO₂e per cada tona tractada, mentre que la valorització genera unes emissions de 224 kg CO₂e per tona tractada. És a dir, els abocadors emeten un 245 % més d’emissions GEH que la valorització energètica.

Gràcies a aquest procés de transformació dels residus en energia, s’aconsegueix una evident millora ambiental local. Però, a més, en lloc d’enviar els residus a l’abocador, la valorització energètica pot suposar una reducció d’emissions equivalent a la contaminació anual d’un parc automobilístic de 3,51 milions de vehicles.

O, dit d’altra manera, un 71 % menys d’emissions que l’abocador. D’aquesta manera, la valorització energètica pot ajudar a complir amb el marc de la UE per a 2030: un objectiu de, com a mínim, una reducció del 55 % d’emissions de gasos d’efecte hivernacle en comparació amb 1990.

“Existeix una important diferència entre les emissions de GEH derivades de la valorització energètica i del dipòsit en abocadors per tones de residus urbans. La valorització, per les seves menors emissions en comparació amb el dipòsit en abocadors, pot jugar un paper molt important en el compliment dels objectius de reducció d’emissions marcats per la Unió Europea i Espanya”, assegura Laura Santiago, mànager de Sostenibilitat i ESG en G-Advisory.

Valorització energètica vs. abocadors

Segons l’estudi, la valorització energètica, consistent en la conversió en energia dels residus que no es poden reciclar, ja sigui en forma d’electricitat, vapor o aigua calenta, és un procés recomanat per als residus que no es poden reutilitzar ni reciclar i vital per d’altres, com ara els productes sanitaris, que presenten poques alternatives viables de gestió.

A més, l’aprofitament energètic dels residus evita la seva eliminació en abocadors i els impactes ambientals i socials que s’hi associen. Concretament, mitjançant la producció d’energia —calor i electricitat—, s’eviten les emissions de GEH que s’haurien produït en generar-se aquesta energia per mitjà d’altres tecnologies que utilitzen combustibles fòssils.

D’altra banda, la valorització energètica permet reduir el volum de residus que acaben a l’abocador en un 90 %.

“La menor petjada de carboni de la valorització energètica en comparació amb l’eliminació en abocadors és un factor que reforça la jerarquia establerta de la gestió de residus a Europa i el paper que pot jugar la valorització energètica a Espanya i Andorra, com a complement al reciclatge, per assolir els objectius marcats per les estratègies d’economia circular i de lluita contra el canvi climàtic”, conclou Rafael Guinea, president d’Aeversu. 

Podeu accedir a l’informe complet aquí i consultar els annexos en aquest altre enllaç.